Exposicions a "la Seu Vella"

La col·laboració entre la "Fundació La Caixa" i El Consorci del Turó de la seu Vella de Lleida, ha estat molt important per a nosaltres ja que ens ha permès realitzar el muntatge de dues exposicions: L’esplendor retrobada (2004) i Els tapissos de la seu Vella (2009). Les dues complicadíssimes tant per la ubicació, la Seu vella de Lleida, com per la importància de les peces en la seva majoria del segle XIII, també pels formats inusuals, tapissos de grandíssimes dimensions 12x4 mts, o peces arquitectòniques, de mobiliari, i delicadíssimes peces escultòriques. De fet no ens equivoquem quan diem que ha estat el treball més complicat i difícil de la nostra trajectòria. Que ens va permetre obtenir un cert reconeixement en aquest camp de la museografia.

Exposicio "La col·lecció de Tapissos de la Seu Vella"

Per a presentar la col•lecció de tapissos de la Seu Vella de Lleida es proposa una estructura en forma de creu llatina col•locada al centre de la nau central i al centre del transsepte de la catedral. Aquesta estructura queda suspesa per cables a 4,80 metres d’altura del paviment i divideix les naus mitjançant una cortina de teixit traslluït que farà de base del recorregut de l’exposició. Això permet contemplar conjuntament els tapissos i la grandesa arquitectònica de l’edifici promotor de l’agrupació de la col•lecció. Els tapissos es pengen de l’estructura mitjançant una galeria portant que subjecta el tapís per la part superior. A més, mitjançant unes politges, es preveu l’elevació i col•locació de les peces a la seva altura idònia, facilitant l’anivellament i el moviment dels tapissos malgrat la diversitat de dimensions i pesos considerables que presenten.

Finalista - Premis FAD 2011. Arquitectura efímera

Exposicio "L'esplendor retrobada"

El muntatge de l’exposició s’articula a partir del seu propi missatge: buscar una llum sota la inevitable tristor d’una catedral de Lleida vella i trencada.
La utilització de les planxes responia a la idea de trobar fragments per llegir un tot, unir-los, com feia també l’equip d’historiadors quan treballaven amb els continguts i els buits de la historia. Les seves formes corbes ens recordaven el desgast de les pedres amb el temps; la seva lluentor i les seves ombres ens permetien explicar i preguntar-nos sobre les moltes veritats i les interpretacions complexes de la història que havia sofert Lleida i els seus habitants.

Obra seleccionada - Premis FAD 2004 - Exposicio "L'esplendor retrobada" a Lleida