Rehabilitació de l'Antiga Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a Espai Escènic Brossa

La Seca va ser el nom que va adoptar la Reial Casa de la Moneda de la Corona d'Aragó. La paraula seca té l'origen en la paraula àrab sekka i significa «lloc on es fabrica moneda». La fàbrica ocupava diversos edificis al districte de la Ribera de Barcelona, i s'hi va encunyar moneda de manera discontínua entre els segles XV i XIX. L'edifici objecte de la restauració formava part d'aquest complex i, tot i que conserva elements del segle XIII, les estructures principals daten del segle XVI.  Quan va caure en desús al segle XIX, l'edifici va ser objecte d'una transformació posterior amb la introducció de diversos habitatges a les plantes superior i a començament del segle XIX el pati central es va cobrir per crear una única nau a la planta baixa.

La restauració arquitectònica s'ha basat en la compatibilitat entre la preservació patrimonial dels elements arquitectònics i el nou ús cultural que es donarà a l'edifici després que l'hagi adquirit l'ajuntament de la ciutat. Per tant, a més dels principals elements construïts, el projecte conserva la tipologia existent de distribució espacial de les plantes al voltant d'un pati central i una gran nau a la planta baixa.

Les estructures dels murs i els elements patrimonials de diverses característiques i períodes s'han restaurat, mantenint els materials existents i fent servir tècniques similars a les originals.

Per a la seva transformació correcta en centre cultural i la seva adaptació a les normatives i els usos actuals, hem construït dos nous elements que, sense desvirtuar en cap cas les característiques formals i patrimonials de l'edifici, permeten millorar-ne el funcionament. Es tracta, d'una banda, de la creació d'un espai en vertical que permet relacionar les tres plantes i dota el conjunt d'una proporció més adequada per al seu nou ús públic. La segona addició és el volum en forma de pont que uneix els dos sectors laterals a la segona planta creant un recorregut interior continu i circular. L'espai interior de la torre medieval, molt deteriorat amb intervencions posteriors però amb una forta càrrega patrimonial, s'ha destinat a la ubicació de la nova escala principal. La resta d'espais interiors existents s'han netejat de divisions i superestructures sense interès i s'han condicionat com espais diàfans d'usos múltiples.

Aquestes noves intervencions s'han dut a terme utilitzant materials contemporanis d'ús comú i de petites dimensions per facilitar les tasques en un edifici caracteritzat per espais reduïts i ubicat en un barri de molta densitat.

El resultat és la unió en harmonia del nou i l'antic en un edifici en què la història i el patrimoni es donen la mà per donar pas a les arts escèniques contemporànies.